El petit de la família s'està fent gran, i aquests dies fa tot un repertori de coses: es posa guapo, celebra els pocs gols que fa el Madrid, diu que no estima al papa, s'amaga, fa silenci, imita a la tata Chus, fa "tat"...
Per aquells que no ho sabeu el Buba és el millor amic de l'Arnau i en Jordi. Tenen aquest peluix des del dia que van néixer i és el seu "usito de momí". Ah, i cadascú té el seu. El de l'Arnau és un osset i el d'en Jordi un gosset, però ja podreu veure fotos d'aquest ninos que tan estimen els meus fills.
dilluns, 22 de març del 2010
Els efectes de la Setmana Ambiental
La setmana passada els companys de la mama, de medi ambient van tenir moooolta feina, i entre d'altres coses van visitar les escoles de Manlleu.
A casa no es parla d'altra cosa que d'en Joan Clota, de l'Arnau, del Superblau, de la Xocolata...
Aquí teniu un vídeo que recull la posada en escena que durant aquests dies es repeteix a casa nostra!
A casa no es parla d'altra cosa que d'en Joan Clota, de l'Arnau, del Superblau, de la Xocolata...
Aquí teniu un vídeo que recull la posada en escena que durant aquests dies es repeteix a casa nostra!
divendres, 12 de març del 2010
Comptem els dies
Ja queda menys per muntar la caravana. Carai quines ganes que tenim d'estrenar la caravana nova. A més quan marxem al camping, estarem els caps de setmana fora i sembla que això mola molt als pares, perque estan comptant els dies per començar. Es clar que és divertit per tots: els nens juguem tot el dia i voltem molt, les mames van amb bici, prenen el sol i fan la xerrada i els papes també van amb bici i fan barbacoes.
Així que és normal que tinguem tantes ganes que arribi la setmana que bé, a més també fem allò que agrada tan als grans, que és desconnectar
Així que és normal que tinguem tantes ganes que arribi la setmana que bé, a més també fem allò que agrada tan als grans, que és desconnectar
dissabte, 6 de març del 2010
En Piqué sopa amb nosaltres
Feia molts dies que esperavem el gran moment: jugar a la consola, amb els gormitis, mirar la tele, ... Doncs bé, finalment l'Arnau Piqué divendres va venir a casa i es va quedar a sopar amb nosaltres. Això de tenir dos Arnaus a casa és una aventura i si no que ho expliqui en Jordi, que directament deia Sánches o Piqué, per no liarla.
El dino que hi havia al fruiter, estava castigat de cara a la paret i ens va deixar sopar tranquilets.
dimecres, 3 de març del 2010
L'Arnau visita la classe dels Pintors
L'Arnau ha anat a visitar la classe dels Pintors, que és la de P3 on va en Jordi. Ha anat a explicar què fan els pintors, perque ell fa uns mesos que va a classe de pintura i li encanta explicar coses als més petits.
Els ha explicat que hi ha pinzells de diferents mides, que si barregem colors en surten altres de nous, que s'ha de netejar el pinzell després d'utilitzar els colors, que hi ha una cosa que es diu paleta... En fi que ell ha estat molt content perque fer aquestes coses li agrada molt i en Jordi estava orgullós de tot el que sap el seu germà gran.
diumenge, 21 de febrer del 2010
LA TTTXOCOLATA ESTAVA MOLT CALENTA
Per molt que la canço de l'estiu estigui al forn, que els 40 principals facin apostes per la cançó de la setmana, a casa ho tenim clar i és que l'èxit del moment és "remena nena" i "la txocolata estava molt calenta".
ÉS IMPORTANT RENTAR-SE LES DENTS
Cada dia la mateixa història: "nens us heu rentat ja les dents?" Cada dia i no una sola vegada: el papa, la mama i fins i tot les iaies quan dinem a casa seva ens recorden que ens hem de rentar les dents.
Així que nosaltres creiem molt i ho fem així de bé!
Així que nosaltres creiem molt i ho fem així de bé!
diumenge, 14 de febrer del 2010
Carnaval, carnaval
Aquesta setmana ens em vestit i desvestit un munt de vegades. Divendres a l'escola ens vam disfressar: els petits anàvem d'avis i els mitjans de pares, i els més grans de nens petits. Així que en Jordi, l'Arnau i la Laia s'han fet grans de cop i si no us ho creieu mireu, mireu les fotos quins cabells blancs i quins bigotis que els ha sortit...
Dissabte també ens vam disfressar i vam anar a veure el carnaval dels pescallunes i aquí anàvem de pirates.
L'altra gran activitat que hem fet aquest cap de setmana és buscar caravana, que resulta que els papes són molt llestos i han venut la caravana que teníem i ara estem sense segona residència i passa el temps i el dia 20 de març hem de muntar la caravana nova. Els papes no deixen de parlar i diuen noms molt rarus, que sí Defles, que si Naus, que si Carados, que si Rolers... Buf, nosaltres ens ho passem millor que ells entrant i sortint d'aquestes minicasetes, ells només miren si tenen llums al sostre, si tenens molts armaris!!!
Dissabte a l'hora de dinar vam anar a un lloc on anen sovint i va ser molt divertit, perque el cambrer de sempre no hi era i el que ens va portar el menjar era molt simpàtic i els papes van reiure molt, perque deia coses "mu salás" segons la mama. Quan va arribar el moment de demanar postres va dir: "ui, ui una copa de qué??? a mi me sacan de una mundarina y ya no conozco ná". Això sí l'arrós que vam menjar estava bonísssssssssim.
I una cosa més, la nostra amigueta LAURA és tota una campiona, perque ha fet un campionat de Catalunya de gimnàstica GAS i resulta que han quedat segones i han pujat al podi!!! Si ja ho deiem nosaltres, que aquesta nena fa unes rodes i unes coses... En fi, que estem tots molt contents i esperem que això sigui només el principi
divendres, 5 de febrer del 2010
FELICIDADES!
dilluns, 25 de gener del 2010
A Mallorca no paren!
Hem estat 5 dies allà i hem disfrutat molt amb la família. Això comença a ser divertit, gairebé som el mateix numero de petits que de grans ... com diu la mama "cuanto niño"!. L'Alba, l'Arnau, en Jordi, l'Erik i la petita Beatriz.
Hem fet de tot: hem menjat creps, hem passejat, hem jugat a la güi, a la DS, hem pintat, hem menjat gelat, ensaimades, hem anat amb autobús, hem anat a veure uns focs artificials i hem marxat sense veure'ls, hem anat a Consell, vaja que no hem parat...
Dissabte va arribar el papa i es veu que tenia mooooltes ganes de tornar-nos a veure, és que tres dies sense nosaltres deu ser molt aborrit, segur!
Sap molt de greu, perque quan anem estem moooolt contents però quan arriba el moment de marxar... ens posem molt tristos, però ja estem pensant quan serà la propera trobada de cosins, esperem que sigui molt aviat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)